Per tal d’entendre la situació actual de la gestió de l’aigua del municipi, cal revisar
la informació publicada que existeix al portal de transparència de l ‘ajuntament
en referencia a la situació de la gestió de l’aigua municipal. Per aquest motiu
farem un recorregut des del pla director de 2007 a on s’analitzava la situació de
la xarxa d’aigua al 2006 , el contracte d’adjudicació de la gestió de l’aigua a
Aqualia i el que es va dir a les comissions de l’aigua des de la creació del
reglament que regula aquestes comissions.
La plataforma va reclamar a l’Ajuntament la publicació del pla director i contracte
de gestió de l’aigua, plecs de clàusules del contracte i reglaments de l’aigua, via
instancia de transparència.
Pla director de l’abastament d’aigua potable
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/37d57fe4-
a9ef-4c16-8b72-702f9a52dafd/
Contracte de l’aigua
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/ae445f11-
1374-40ee-b498-67fc3a56b9bd/
Plecs de condicions
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/9d089528-
5b7a-493f-8624-4c8533fdc117/
Reglament de l’aigua
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/4c3f8509-
1c7c-4ed7-a2ca-664cf644ba2d/
Reglament de la comissió d’aigua (2022)
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/c390d632-
2391-4eb7-b5a5-2224331bf4b5/
Ordenança Fiscal Reguladora de la Taxa pel subministrament de l’aigua , Gas i
Electricitat.
https://santjaumedelsdomenys.eadministracio.cat/preview-document/891a7069-
3389-4e5e-9f53-a4eeaf63c5d6/
PLA DIRECTOR D’ABASTEMENT D’AIGUA
POTABLE
Un Pla Director d’Abastament d’Aigua Potable és una eina tècnica i de
planificació estratègica utilitzada pels municipis per gestionar de forma òptima,
eficient i sostenible la seva xarxa d’aigua potable a llarg termini. Aquest document serveix com a guia bàsica per planificar les inversions necessàries en la infraestructura hidràulica municipal.
Aquest pla normalment es subdivideixen generalment en quatre fases principals:
- Inventari de la xarxa: Recull minuciós de totes les infraestructures existents com pous, dipòsits, canonades i estacions de bombament.
- Diagnosi de l’estat actual: Anàlisi del funcionament hidràulic, detecció de punts conflictius, pèrdues de càrrega o fuites d’aigua mitjançant models matemàtics.
- Prognosi de la demanda: Estimació dels creixements de població i activitats econòmiques per preveure el consum d’aigua del futur.
- Pla d’etapes d’inversió: Proposta detallada i cronològica de les obres millores tècniques que cal executar, juntament amb el seu pressupost.
L’objectiu final és garantir el subministrament de l’aigua als ciutadans sota els següents criteris normatius i de sostenibilitat:
- Quantitat suficient: Assegurar el cabal necessari per al consum domèstic, industrial i contra incendis.
- Pressió adequada: Garantir la pressió d’aigua correcta a qualsevol punt de la xarxa del municipi.
- Qualitat sanitària: Mantenir els estàndards exigits de potabilitat de l’aigua.
- Sostenibilitat i eficiència: Reduir al màxim el malbaratament d’aigua controlant les fuites a les canonades.
- Viabilitat econòmica: Estudiar els costos de manteniment de la xarxa per avaluar si les tarifes aplicades cobreixen el servei
Al ple Municipal del 10 de març de 2008, es va aprovar per unanimitat el pla director d’abastament d’aigua potable de Sant Jaume dels Domenys presentat per l’empresa SOCADE INFORMATICA SLU, per un import de 11.250€ (IVA exclòs) , que segons la RESOLUCIÓ del Director de l’Agència Catalana de l’Aigua de 2 d’Abril de 2007, per la qual atorga a molts municipis el 80% de la subvenció per a la redacció del Pla Director d’Abastament d’Aigua
https://www.santjaumedelsdomenys.cat/20080428/ple-ordinari-10-marc-2008.aspx
El pla director d’abastament d’Aigua de Sant Jaume dels Domenys , va definir les captacions , dipòsits i xarxa d’aigua existents en 2006, amb les que es van fer un estudi de consums i necessitats tenint en compte l’increment de població estimada fins el 2030 i tenint en compte els cabals controlats i els cabals de pèrdues conegudes . Aquest pla estimava que el creixement al 2026 hauria de ser de 3600 habitants , però la realitat es que el creixement ha sigut inferior ,situant el padró actual en 2800 habitants
Les captacions (Pous)
Actualment només funciona el Pou Canyamars i s’ha aprovat una partida per intentar arreglar un dels dos pous de Torregassa. La resta de pous no funcionen. Aquí ara faltaria incloure l’aportació diària del CAT.
Dipòsits
El dipòsit de Sant Jaume actualment no forma part de la xarxa d’aigua .
El Rendiment tècnic global de la xarxa a 2006 era del 33% . Això implica que de cada 100 litres d’aigua s’enregistraven 33. Per tant es perdien 67 litres per cada litres que es treien dels pous.
A 2026, tant l’alcalde Magí Pallarès com el Regidor d’aigües, Marc Salvadó , han declarat que actualment es perden 60 litres per cada 100 litres que s’aporten a la xarxa. O bé a través de l ‘únic pou que funciona o de l’aportació diària del CAT (Consorci d’aigües de Tarragona – aigua de l’EBRE.). Per tant el rendiment tècnic global de la xarxa es del 40%, 20 anys després.
La xarxa de distribució era del tipus mixta, mallada i ramificada. La longitud total de la xarxa era d’uns 34Km i adequada a l’extensió que tenia el terme municipal. Els materials de les canonades eren:
Es va fer servir un model matemàtic de la xarxa per avaluar pressions i velocitats de l’aigua per poder diagnosticar el funcionament.
Tot plegat va servir per fer un estudi econòmic de les actuacions necessàries per poder assolir a 2025, un nivell de pèrdua del 20%. Actualment aquest nivell de pèrdua es del 60%.
Aquest estudi es presentava com una pla de inversió anual per a any a any , anar millorant la xarxa. Sinterització, telecontrol, renovació de xarxa en alta, renovació de xarxa en Baixa, renovació d’altres elements de la xarxa. Les actuacions més costoses giraven entorn a la renovació de les canonades de tota la xarxa. Fins i tot reservava un punt per a noves xarxes en creixement.
Tot plegat amb un import total de 2.3M€ a data 2006 . A data 2026, segurament aquest import es multiplicaria per 2.
A la pràctica desconeixem el total d’Inversions realitzades en renovació de xarxa, però està clar que en 20 anys ha sigut deficient i insuficient perquè el nivell de fuita ha abaixat només un 7%
Resum de les actuacions proposades:
Per veure millor el calendari d’Inversions, es pot consultar en la pagina 161 del pla d’abastament de l’aigua potable. Tot i que ja us avanço, que es merament anecdòtic,. Perquè no sabem la inversió global feta, però està clar que no es va seguir de cap manera la proposta del pla director.
A partir de la pagina 162 es fa un estudi econòmic de gestió de l’aigua i de les millores que calia fer. De certa manera es una justificació econòmica de les propostes econòmiques de les actuacions necessàries que surten al quadre anterior.
ACLARIMENT
El pla director d’abastament d’aigua de Sant Jaume dels Domenys , no va contemplar ni va tenir en compte ni el pou , ni els dipòsits, ni la xarxa del Papagai (es una xarxa compartida amb la Bisbal i completament independent de la resta de xarxa municipal) , ni l’aportació de la dotació diària del CAT, que va arribar cap el 2011.
CONTRACTE D’ABASTAMENT DE L’AIGUA
La corporació local , mentre Martí Ventura era alcalde del consistori, i per acord de la junta de Govern Local del dia 14 de setembre de 2009 va adjudicar de forma definitiva el contracte a l’empresa Aqualia Gestion integral del agua , sa .
En aquest contracte a on també es defineix el plec de clàusules per la contractació del servei de l’aigua i sanejament del municipi, es va pactar:
Si s’analitza el plec de clàusules, s’extreu que l’ajuntament va proporcionar als
licitadors el plec de clàusules i el pla Director de l’abastament d’aigua municipal
com a referencia per a que els licitadors poguessin ofertar el servei . Per tant
s’extreu que les descripcions de les xarxes d ‘aigua potable del municipi , així
com tots els elements de les xarxes, Captacions, dipòsits , elevacions,
canonades, et , que apareixien en aquest document, son la base que determina
quina xarxa tenia que gestionar la guanyadora de la licitació.
IMPORTANT: La xarxa d’aigua del papagai no es descriu al pla Director que
es del 2007 , i la urbanització no va ser recepcionada fins el 2010. En aquest
moment, es recepciona la xarxa d’aigua i clavegueram, la qual cosa activa
automàticament la clàusula 44. Per tant , Tàcitament s’interpreta que en
aquest moment la xarxa passa a ser gestionada per la concessionària.
Es possible que sigui la causa per la qual no s’ha trobat cap document oficial de
l’acte de traspàs de la xarxa de l’ajuntament a la concessionària. Al 2016 ,
després de la sentencia 542/2016 , tot i que anul·lava l’acta de recepció de 2010,
l’ajuntament va decidir continuar prestant el servei de manteniment de la xarxa
d’aigua i clavegueram amb l’empresa que li prestava la gestió del servei.
La clàusula 18 defineixen el caràcter del Servei d’abastament d‘aigua, com a
servei Públic Municipal i la 25, defineix que la titularitat del servei serà de
l’ajuntament , independentment de les diverses obligacions consignades en el
plec de condicions. Es important recordar això, perquè es habitual escoltar
declaracions de l’alcalde i dels regidors del consistori (en privat i en públic)
, de que els problemes que es puguin ocasionar derivats de la gestió de
l’aigua , es cosa de la concessionària i que l’ajuntament poca cosa pot fer.
I això no es cert.
Per exemple si mirem el Reglament del servei Municipal d’abastament domiciliari
d’aigua , veurem que en els casos del procediment de suspensió del servei
(definit al capítol 2, article 94) qui te la paraula final sobre la suspensió del servei
individual es l’ajuntament (article 94 , punts 6,7,8 i 9). Recentment h assortit una
noticia que una mare amb quatre fills menors (vulnerable) estava reben
pressions de la concessionària i no sabem ben bè a on estava l’ajuntament per
estudiar el cas, abans de que rebés trucades per a que reconeixes el deute o li
tallarien l’aigua.
https://www.domenysradio.cat/news/aqualia-multa-a-una-veina-del-papagaiamb-
5000-euros-per-una-connexio-fraudulenta-que-segons-explicadesconeixia/
Per tant, disposar d’un gestor del servei d’abastament d’aigua no implica que no
tens responsabilitat en la gestió de l’aigua . Tot el contrari.
El propi ajuntament va descriure en el plec , a la clàusula 15 que es crearà una
comissió de seguiment i control del servei. Aquesta comissió que volia ser un
control i fiscalització hauria de ser anual. A modo d’auditoria del seguiment del
contracte. I en ella la concessionari proposaria accions convenients i possibles
millores pel bé del funcionament del servei. Tenint en compte que en aquestes
comissions, la concessionària tindria veu, però no vot. Per tant la responsabilitat
derivada de les actuacions posteriors es de l’ajuntament.
Vol dir que si la concessionària proposa millores a la xarxa , que requereixen de
la inversió Municipal, si no es realitza o no es fa un pla d’0inversisó en funció de
les prioritats segons les necessitats exposades en aquestes comissions, la
responsabilitat es del propietari que es l’ajuntament. Es a dir, si la canonada d’un
carrer perd molta aigua i la concessionària proposa el canvi de la canonada, qui
ha d’aprovar pressupostàriament el canvi de tota la canonada ,es l0’ajuntament
i si no es fa aquest canvi, no es produeix la millora i per tant no es repara la fuita.
D’aquesta comissió al 2020 neix el reglament de les comissions de seguiment
del servei d’abastament d’aigua potable i clavegueram , durant el govern altern
d’ ERC i Endavant sant Jaume , que posteriorment que va ser modificat en 2022
, afegint un article relacionat amb la llei de transparència. Aquestes comissions
es van definir com trimestrals i es van començar a fer en aquesta freqüència al
2020 , però es van començar a deixar de fer en el canvi de govern a partir de
les eleccions del 2023 . Al 2024 no es van fer i finalment a 2025 es va convocar
només una.
Tenint en compte la situació de les xarxes d’aigua del municipi, es un luxe molt
car , el fet de no fer un seguiment de l’estat del servei i més quan el nivell de
fuites es del 60%. I sobretot es més car que no s’hagin fet en 20 anys moltes de
les inversions que segurament es van proposar tant en el Pla director, o les que
s’hagin pogut proposar des de la concessionària en els darrers anys.
Que l’alcalde i el regidor d’aigües afirmin públicament que no hi ha problemes
d’abastament d’aigua a sant Jaume , no implica que hi hagin greus problemes al
es xarxes d’aigua que requereixin solucionar. I especialment quan el contracte
determinen en la clàusula 21 la revisió de les tarifes pels motius citats i en
especial la clàusula 22 de Modificació del contracte i manteniment del seu
desequilibri econòmic, pel qual la concessionària pot demanar compensació si el
servei es deficitari i es defineixen els motius pels quals es pot considerar
deficitari.
Un dels motius pels quals es pot aconseguir que el servei sigui deficitari es la
falta d’inversió. Si el titular no fa les inversions que corresponen per renovar la
xarxa i la xarxa constantment te reparacions, que ha de suportar la
concessionari. Tot això son despeses , que poden fer perdre diners a la
concessionària i que aquesta reclami compensar. De quina manera? ,
incrementant la tarifa a través del rebut de l’aigua que paguem tots.
Ja han sortit publicacions en 2026 en les que la concessionària està reclamant
pujada de tarifes a l’ajuntament perquè la gestió acumula 100.000€ de dèficit en
els darrers anys.
Si fem una mica de memòria, en la part fixe del rebut d’aigua actual, ja estem
pagant un reconeixement de deute que va fer l’ajuntament al 2013 a l’ACA per
l’impagament de l’aigua rebuda del CAT des de les dates 31/8/2011 (inici de
concessió) fins el 28/02/2013 que va ascendir a un total de 208.574,28€ . Aquest
import l’abonaria Aqualia en els posteriors 5 anys (del 2013 al 2017) amb un
import anual de 41.714,86€, i Aqualia en la part fixe del rebut ho passava com a
despesa fins a esgotar la concessió. Això ja implica que sense consum d’aigua
, el rebut ja te un import fixe. Si ara haguéssim de sufragar el pagament del dèficit
de 100.000€ declarat per la oposició, la part fixe o els trams de consum tornaria
a incrementar-se per compensar econòmicament les pèrdues econòmiques
derivades de la nefasta gestió Municipal de l’aigua..
Per tot l’exposat i amb la situació actual de fuites, la falta de renovació de
xarxa, el poc volum d’aigua que produeixen els pous ( que a més perdent nivell
d’aqüífer) , la dependència de l’aigua aportada pel CAT ( a un preu molt
elevat), a 4 anys de que acabi el contracte de gestió de l’aigua (que a més es
deficitari i per tant no es atractiu per empreses de gestió) i amb la falta de
consciencia de la situació i sense tenir clar que cal donar prioritat a la gestió de
l’aigua via pla d’inversió per a renovar tota la xarxa , serà impossible abaixar el
preu del rebut de l’aigua.
Qualsevol polític que es presenti a les properes eleccions, que digui que ve a
rebaixar el rebut de l’aigua , estarà mentint si no hi ha un compromís de
consens entre tots els grups polítics per fer un pla d’inversió a futur per
solucionar el problema de l’aigua.
OBRES I INVERSSIONS ENTRE ELS
PERIODES 2009 i 2020
En varies ocasions hem constatat que la transparència de l’ajuntament de Sant
Jaume es molt justeta. Només cal fer un tomb per la web de transparència i
buscar informació i es veu que falta molta informació i la que hi ha en alguns
casos està mesclada amb altra i dona una sensació de caos , per a que no trobis
el que estàs buscant. En especial quan ha governat l’actual alcalde , la
informació publica es limitada i cal analitzar fulls oficials com a actes de plens o
de juntes de govern (que estan obligats a publicar) , però no balanços econòmics
o seguiments econòmics o d’execució de pressupostos. Per tant es difícil
determinar quines inversions es van fer relacionades amb l’aigua. Tot i que
aparentment no es van fer grans inversions, ni molt menys no es va fer cas al
Pla director d’abastament d’aigua que recomanava fer inversions anuals en
renovació de xarxes i modernització de la gestió de les mateixes.
Del que hem trobat a google podem destacar les següents actuacions:
- Entre 2007 i 2011 va projectar i executar el macro projecte d’infraestructura supralocal executant i finançat directament a traves del consorci d’aigües de Tarragona (CAT) i en tres fases per abastir el baix Penedès amb aigua de l’EBRE. En el cas concret de Sant Jaume, es va determinar una dotació diària de transvasament de 700m3/diaris
- Entre 2009 i 2015 . Sembla que es van destinar partides econòmiques
destinades a sectoritzar i controlar pressions del nucli , polígon , arquets
i l’ hostal . - El projecte (2013-2014) per connectar la urbanització El Papagai amb el dipòsit
de la Torregassa, amb un pressupost d’obra civil de 108.485,43 €, buscava
garantir el subministrament i estabilitzar la . Aquesta dotació tenia una subvenció
eu cobria més del 80% i l’aportació del municipi era molt rentable. Però La
connexió no es va executar per que van al.legar que no estava recepcionada la
urbanització, els deutes municipals amb el CAT i la posterior substitució per una
alternativa de mínims . La no connexió va derivar en talls de subministrament,
alta vulnerabilitat a la xarxa i dependència de bombaments directes. - L’any 2016, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va modernitzar l’EDAR de
Sant Jaume dels Domenys-Cornudella amb sistemes d’espessiment i
deshidratació per solucionar la saturació en la gestió de fangs. Aquesta millora
va permetre optimitzar la fase final del sanejament i integrar les plantes de la
Torregassa i el Papiolet, assolint alts estàndards de depuració. Més detalls
tècnics sobre els fangs estan disponibles a Gestió dels fangs – ACA. - Any 2017 (Barris rurals dispersos): S’aprova en el ple l’expedient d’obra
390/2017, anomenat formalment «Obra de portada d’aigua a les masies de Cal
Marcé, Gomila i Casetes de Gomila» (Licitació 20170523L45). Amb un pressupost
definitiu adjudicat de 99.498,23 €, es van instal·lar canalitzacions de polietilè d’alta
densitat per portar aigua potable per primera vegada a aquestes masies i es va construir una bassa d’emmagatzematge d’aigua per a ús dels bombers en cas d’incendi forestal.
No es posa en dubte que es tenia que fer l’actuació però a la practica en aquesta zona havien com a molt 10 propietaris. Amb aquests diners en zones més poblades , es possible que s’ hagués millorat molt més la xarxa municipal i retallar pèrdues d’aigua - Al 2019 es va fer estudi tècnic de l’estat de la xarxa d’aigua de Els Arquets per
l’elevat índex de fuites
En el cas concret del Papagai , que va ser recepcionats en 2010 i revocats els
acords de recepció al 2016, només surten referencies de que es van fer
inspeccions tècniques d’escomeses per localitzar connexions irregulars i
posteriorment sancionar des de l’ajuntament de Sant Jaume dels Domenys. Es
poden consultar juntes de govern local dels períodes 2012 i 2013 a on surten
expedients sancionadors. Es a dir que durant 6 anys en la que la xarxa va ser
de domini públic, no es va invertir res en millorar la xarxa publica d’aigua del
papagai. Com a molt es van deixar canonades en mig de carrers, exposats al
sol i posant en risc sanitari la qualitat de l’aigua , per considerar que no es
podien soterrar canonades perquè suposaven millores que no es podien fer,
segons el relat del consistori.
Tanmateix l’ajuntament de la bisbal va començar a invertir en la xara de la
urbanització, a partir del 2018 amb el canvi de carrers sencers com Alosa i
Cadernera. Van continuar amb renovació d’altres carrers a 2021, com el
carrers Gavina, esparver, Garsa reial i posteriorment Rossinyol
COMISSIO DE SEGUIMENT DE LA GESTIO
DE L’AIGUA 2020 – 2026
Com hem vist, en el plec de clàusules, en la clàusula 15, es contempla que
anualment cal fer una comissió de seguiment formada entre membres del
consistori i la concessionària per presentar una auditoria del funcionament del
servei , a on també es proposarien millores de la xarxa. D’aquestes comissions
i/o auditories no hi ha ni rastre a la web de transparència del consistori . I en
plens i juntes de govern , es parlava més de pujada de tarifes i de pagar deutes
amb el CAT , que no pas en auditories o comissions de seguiment del contracte
de l’aigua .
Després de les eleccions 2019-2023, va sortir un consistori que alternava
l’alcaldia entre ERC (Joan Ignasi Vila) i Endavant Sant Jaume (Marc Palau). Dos
anys cada un. El govern va començar amb l’alcaldia de ERC els primers dos
anys .
Al juliol de 2020 , van crear el REGLAMENT DE LA COMISISO DE SEGUIMENT
I CONTROLD EL CONTRACTE DE LA GESTIÓ DEL SERVEI PUBLIC D’AIGUA
I SANEJAMENT DE SANT JAUME DELS DOMENYS. No deixava de ser el
mateix que marcava el plec de clàusules que hem nomenat abans a la clàusula
15.
En aquest cas , es definien comissions quadrimestrals en comptes d’una única
anual (al maig, agost i desembre o quan es demanés expressament) i l’objectiu
era el control de la gestió de la concessionària.
Al 2022 , quan Marc Palau va ser alcalde, va fer una modificació al reglament,
relacionat amb la llei de transparència (19/2014) i la necessitat de penjar les
comissions de seguiment a la web Municipal.
Aquestes comissions es van fer durant el període 2020 fins a les eleccions
Municipals del 2023 de forma quadrimestrals i es van deixar de fer amb l’entrada
del nou govern Magí Palau. Fins a un única comissió que es va celebrar al 2025,
que va ser al març i que va definir les actuacions que es van pressupostar en el
pressupost anual com a inversions estrella i que actualment estan en licitació (
Millora de la T, Rotonda de l’hostal , valvuritzacio del nucli ) o amb pressupost
aprovat (darrera junta de govern) per canviar bomba del pou Torregassa.
Durant 3 anys de govern no la van convocar. La van convocar l’any passat per
justificar la inversió per executar enguany , abans no perdin la subvenció de
l’ACA, que sembla que va ser atorgada a 2023. Si no s’executen les actuacions
abans d’octubre de 2026, es perdrà la subvenció. Tota una estratègia política
per millorar la xarxa Municipal de l’aigua.
Les actes de les comissions de seguiment estan penjades al portal de
transparència per si algú vol llegir acta per acte. Però en general i donat que no
s’han fet unes grans inversions en la xarxa de l’aigua des de 2020. En aquest
any ja es parlaven de les inversions que s’executaran enguany . Dels problemes
i proves realitzades al pou Torregassa, de les fuites de les xarxes, dels problemes
de la T de i de l‘hostal , de la presentació dels números del servei, de les relacions
d’avaries, et….
Del papagai cal saber que al 2020, ja es parlava a les comissions de
seguiment que la xarxa del papagai tenia moltes fuites i molta obstrucció
per taps de calç i que mentre la concessionària demanava mirar de
solucionar els problemes de la xarxa, renovant trams, l’Ajuntament
justificava que la xarxa no era municipal i per tant ells no podien donar
solució als problemes de la xarxa fins que es fes una recepció , que depenia
d’ells.
RESUM DELS TEMES TRACTATS A LES ACTES DE LES COMISISONS DE
L’AIGUA
Fem breu resum dels temes tractats a cada acta per valorar el s temes que es
parlaven llavors i com s’han dilatat en el temps les inversions que ara sembla
que es faran durant el 2026, com unes inversions cabdals, de les que veurem
que ja es començava a parlar en 2020. I que curiosament ja estaven
pressupostades al 2024. Tanmateix també es feia esmena al pla director.
ACTA 1 – 9 de juliol de 2020
Constitució de la comissió.
Creació fons social solidaritat per persones en situació de pobresa energètica.
La EBAR del polígon en la que aqualia es fa càrrec de manteniments ,per petició
expressà de l’ajuntament tot i que no li correspon a elles. Ajuntaments acorda
regularitzar contracte Electric i traspassar gestió al consell comarcal.
Aqualia parla d’actualitzar el pla director del 2007.
Informe de manteniment de neteges d’embornals.
Informe de revisió del Hidrants : Es troben hidrants trencats i que no es fan
manteniment i indiquen prioritat per solucionar els problemes trobats.
Ajuntament proposa reduir tarifa de l’Aigua i que es faci estudi per reduir costos
a traves de la cessió dels cabals assignats, per a altres municipis. I passar quota
manteniment comptador a la part fixe per evitar 21% d’ iva. Es demana estudi
d’aqüífers i pous per reduir factura del CAT.
Aqualia proposa presentar a principis de 2021 pressupost amb propostes de
millorar de la xarxa.
En precs i preguntes es parla de la poca pressió de la xarxa del polígon (3Kg) i
implica incompliment norma d’incendis i que la xarxa d’hidrants no es
independent a la xarxa existents.
Papagai :
Els problemes de pressió de la xarxa de l’aigua al Papagai, sembla que s’ha
anat solucionant ja que s’han arreglat molts taps de calç de la xarxa cosa
que ha fet que millorés la pressió de la xarxa de l’aigua a la zona.
Es pregunta sobre la situació administrativa del Papagai que actualment es
troba pendent del dictamen de la comissió d’alteració dels termes de la
Generalitat.
Es queda que cal repassar per sobre el tema de la xarxa del Papagai i veure
quina obres s’haurien de fer fent pressupost sobre aquestes.
Es comenta que cal parlar ambdues parts (Aqualia-Ajuntament) per buscar
solució sobre els problemes de la xarxa de l’aigua del Papagai.
*** Queda demostrat que l’ajuntament es coneixedors dels problemes de la
xarxa Municipal d’aigües del Papagai (si gestionen la xarxa d’aigua i la
xarxa es de titularitat municipal , la xarxa del papagai es municipal)
municipal i no fa res per millorar-la, tot i que els veïns paguen el rebut i fins
i tot la dotació del CAT que no reben. Aquí tenim clarament un altra greuge
comparatiu i injust dels veïns del papagai amb la resta d’habitants del
municipi, i amb els veïns del papagai que comparteixen xarxa d’aigua al
costat de la Bisbal ***
ACTA 2 – 24 setembre de 2020
Aqualia proposa posar comptadors a boques de reg municipals i altres
subministraments com bombers però poder controlar els consums de la
xarxa.. L’alcalde fa constar que no es votarà avui posar comptadors als
hidrants.
Hidrants polígon : Es comenta que l’estat de la xarxa del polígon ,
impossibilitat pujar pressió I que es localitzen naus que tenen connexions
directes a la xarxa ,sense comptador. Es demana llistat d’empreses sense
connexió
Es comenta que treballen en l’actualització del pla director
Presenten informe estat xarxes arquets 2. S’ha de renovar xarxa.
Estudi cabals per rebaixar utilització del CAT i poder cedir cabals a altres
municipis. La dotació es de 700m3/dia. Aqualia ha de presentar estudi i
avaluar situació
Presentació expedient de tarifes
Es parla de millorar l’atenció presencial als abonats
ACTA 3 – 21 desembre de 2020
Llista de clients vulnerable que es poden acollir al fons social
Llistat comptadors polígon: Es proporciona llistat de connexions irregulars
del polígon i es queda que l’ajuntament estudiarà el llistat i tractarà les
actuacions a realitzar a la propera reunió.
Comptadors boques de reg.: Hi han molts punts a controlar que impliquen
una despesa i que cal prioritzar per a que ajuntament es faci càrrec
Informe rebaixa de l’aigua a través de cessió de part del CAT. Han de
presentar protocol i cost de fer aquesta suposada cessió i quina
repercussió tindria en el rebut de l’aigua. Demanen a Aqualia proposta
econòmica per adequar les captacions de Canyamars i Torregassa per
poder fer la cessió citada.
Es parla d’increment de tarifes per que hi ha desequilibri econòmic
(clàusula 21 i 22 del plec)
EBAR POLIGON : Es parla de comprar bomba definitiva i parlar amb
empreses del polígon que fan abocaments il·legals.
RETORN DEL CANON : Es parla d’un retorn del cànon corresponent als
exercici 2012 i 2015 que ja han prescrit per l’any 2020 i a sobre com
Aqualia al·lega desequilibri econòmic considera que se l’ha de quedar ell.
El desequilibri actual es de 50.000€. Alcalde no està d’acord.
Es descriuen dos punts crítics de la xarxa : Canonada de transport de
l’HOSTAL i la T de distribució de l’entrada de nucli. Que s’han d’avaluar i
adequar.
ACTA 4 – 4 març 2021
COMPTADORS POLIGON: S’acorda que abans de fer cap actuació,
aqualia ha d’avisar a cada afectat. Ajuntament haurà de donar conformitat
a l’escrit que faci aqualia.
Abocaments il·legals al clavegueram polígon: Aqualia prepararà
comunicat possibles implicats en els abocaments.
Boques de reg sense comptadors. Ajuntament estudiarà els llistats dels
comptadors necessaris. Es començarà ficant comptador a 3 basses i a
dues instal·lacions de bombers.
Estudi d’ubicació de dos punts de càrrega d’aigua per a pagesos
controlats amb algun sistema clau.
Proposta canvi tarifes
Es recorda importància d’actuar a la T de sant Jaume i a l’hostal
ACTA 5 – 25 maig 2021
Comunicació a les empreses del polígon amb connexions irregulars i que
farà inspecció al clavegueram per localitzar els abocadors il·legals
Punts de carrega de pagesos: Aqualia passarà pressupost de sistemes de
càrrega amb targeta
Nova ordenança de preus esta pendent de passar pel ple municipal
Informació a la comissió de que s’ha demanat subvenció i pressupost per
l’actuació de la rotonda de l’hostal i la T de sant Jaume
Donar compte de comunicació del CAT de devolució d’ingressos indeguts
de l cànon de l’Aigua del 1er i 2on trimestre del 2020.
Estudi cessió cabals CAT . Es presenta un primer quadre d’Inversión però
cal fer estudi tècnic financer per poder determinar en diferents escenaris.
ACTA 6 – 14 juny 2021
INFORME D’Alternatives per reduir Tarifes i inclou millores de propostes-
AQUALIA.
L’estudi conclou que el servei es deficitari i proposa 3 millores per
reduir costos però que requereixen inversió : Redistribuir cabals de
captacions respecte CAT (reduir en 220m3 la dotació diària i resta
pous) , renovar canonada san marc i ficar plaques solars a dipòsit
de Torregassa i papagai .
Si es fessin totes les inversions des d’ajuntament implicaria una
rebaixa màxima del rebut d’uns 3.32€/rebut.
ACTA 7 – 3 febrer 2022
Es revisaran pressupostos de BIES del polígon i es tornaran a enviar
cartes a les empreses del polígon
Es demanen informes detallats d’actuacions a les xarxes.
Boques de reg i hidrants. Es tornarà a passar llistat de boques de reg i
hidrants a renovar i es queda que el ple municipal adaptació de boques
de reg i hidrants per part ajuntament
Millores estructurals. Es torna a insistir en els modificacions necessàries
a la T de sant Jaume, Hostal, ficar plaques solars a dipòsits de Torregassa
i papagai.
Es proposa augmentar bomba de pou Torregassa i adequar pou
canyamars per treuen 100m3/dia per poder reduir dotació del CAT.
Es pregunta per la bomba del pou Torregassa que es va espatllar i per la
possibilitat de recuperar el pou contaminat de gasoil de Torregassa
ACTA 8 – 31 de Maig 2022
Situació pou Torregassa. Hi han diferents avaries i problemes que
provoquen que el pou quedi parat i es tingui que fer avaluació del pou.
Hauria de funcionar per poder abaixar tarifa si es poden extreure
200m3/diaris
Es parla de l rebut de l’aigua i l’increment del preu m3 del CAT i com
repercuteix en el preu del rebut. I també com s’imputa el iva en el rebut.
Volen esperar a tenir resolt el tema del pou Torregassa.
Es presenta pla manteniment 2022
Obres i millores: Es parla de soterra canonada del carrer Tarragona i
connectar clavegueram de deixalleria a xarxa de Llorenç del Penedès
Properes Actuacions importants : Renovació T de distribució i renovació
de canonada de carrer san Marc. Es determina que la T es podria
començar a després d’estiu i la obra de carrer sant Marc es podria fer ja.
Però aprovació de pressupostos passarà pel ple.
Pou canyamars. Les grues tenen difícil accés i fer obres per accedir al pou
pujarien 52.000€ o més. Es proposa arreglar primer pou Torregassa i es
descarta ficar plaques solars a dipòsit Papagai , però s’insisteix en ficarles
al dipòsit de Torregassa.
ACTA 9 – 19 SETEMBRE 2022
Estat del pou Torregassa.
Es determina el pou va funcionar 15 dies i de cop va fallar o bé per
un problema Electric a la bomba o be per una fuita a la columna i
que no es sabrà fins que aixequin la bomba.
Aqualia presenta pressupost de reparació i gràfic de consums entre
2021 i 2022
Es parla de que el cost d’aixecar i esbrinar que passa es d’aqualia
i no de l’ajuntament. Aqualia presenta pressupost per canviar la
columna que ha d’assumir Ajuntament per un cost de 18.780€ ha
d’assumir el cost de les intervencions del pou.
Hi ha discussió sobre l’estructura del pressupost i percentatges del
13% (altres despeses) sense descripció dels conceptes que
facturen i imputats per aqualia en el pressupost de la columna
Es determina que cal aixecar bomba i fer informe de que li passa.
Estat de les reserves d’aigua després de l’estiu
Hi ha hagut més consum del que es habitual possiblement per les
fuites d’aigua de les xarxes
S’ha tingut que demanar 100m3 de més de dotació al CAT alguns
dies
Es parla de coincidències de la verema a l’agost com una altra
possible causa de l’increment de consum
Apareixen dubtes de cedir cabals del CAT si les necessiten per
cobrir puntes de consum a l’estiu. Tot i que si els pous de
Torregassa i canyamars donen més cabal del que donen ara podria
haver un 20% de marge.
Es pregunta per la possibilitat d’analitzar l’aigua del pou contaminat
amb Gasoil per saber l’estat i si es aprofitable
Enraonen que cal comprovar estats dels pous abans de poder
decidir la cessió de cabals del CAT a tercers. El director de l’ACA
va recomanar a l’alcalde una relació de cabals 60% CAT -40%
pous i actualment estan en 80% CAT i 20% pous
Subvencions NEXT GENERATION
Es demana subvenció per millorar carres Ant Marc i Tarragona per
reduir fuites
Penjar les actes de les comissions en el portal de transparència
ACTA10 – 19 gener 2023
S’acorda penjar les actes e la comissió al portal de transparència
Informe Pou Torregassa
Després d’aixecar al bomba s’informa que han aparegut fangs
abrasius que son de l’aqüífer i que cal avaluar .
Es proposa as baixar una Camara d’inspecció per valorar l’estat de
l’aqüífer i aquí hi ha discussió de perquè no es va fer abans aquesta
actuació.
Es parla de que a 2019 el dèficit del servei es de 50.000€ i que cal
repercutir a la tarifa.
Alcalde proposa passar Camara pel pou torregassa i pel pou
contaminat.
Aqualia insisteix en la necessitat de renovar zones de la xarxa per
reduir fuites i fer la “T” de sant Jaume. I també l’Hostal.
Valorar actuació pou contaminat amb Gasoil
Acorden que cal verificar l’estat de l’aqüífer.
Compte explotació de la concessió
Aqualia afirma que no ho pot presentar perquè encara no està
tancat l’exercici econòmic.
ACTA 11- 20 març 2023
Compte d’explotació de concessió del servei any 2022
o Hi ha increment d’ingressos de 15.000€
o Despesa s’ha reduït per incorporació de personal propi i reducció
de treballs a tercers
o Aqualia creu que han fet una bona gestió
o Sant Jaume està en pre alerta per sequera
o Hi ha discussió de diferents partides pressupostaries
o Aqualia en un moment pregunta que si la xarxa es de l’ajuntament
qui ha de fer les inversions?
o Alcalde diu que hi ha 20,000m3 mensuals de pèrdua d’aigua
o S’afirma que des del 2019 el rendiment d’inèrcia ha passat de 32
al 43% (es adir les pèrdues passen d’un 68% a un 57%)
o Les pèrdues ara son de 32.000€ en comptes de 50.000€
o Es parla de subvencions que s’havien demanat i algunes que no
havien concedir
Pressupost vídeo inspecció pou Torregassa
o 3315€ es el cost de la inspecció dels dos pous de torregassa. .
s’aprova.
Petició subvenció re habilitació pou torregassa
– Es demana subvenció per valor de 24821.90€ per rehabilitar el
pou torregassa.
PRECS I PREGUNTES
– Aqualia insisteix en la necessitat de arreglar T de sant Jaume, i
l’hostal
– Annexos amb gràfics amb nivells de pèrdues i nivell de
rendiments dels anys 2022 i 2023.
ACTA 12 – 11 maig 2023
Només s’aproven les actes anteriors.
Hi ha eleccions i canvi de govern , passant ajuntament a mans de
Convergents i Endavant Sant Jaume . no es fins el 3 de març de 2025 que
no es convoca la comissió de seguiment.
ACTA 13 – 3 de març de 2025
Estat Pou torregassa
– Es proposa recuperar el pou Torregassa amb subvenció del ACA i
ajustar projecte a la subvenció.
Estat Pou Canyamars
– Caldria ficar una bomba més potent i saber nivells per si cal baixar
més la bomba.
Llistat d’actuacions realitzades
– S’adjunten actuacions amb factures i es conclou que per millorar
rendiment cal renovar xarxa.
Gestió de fonts , embornals i hidrants
– Actualitzar llista d’hidrants segons informe de bombers que hi ha
hidrants que no funcionen.
Informe seguiment
– Les pèrdues es concentren a Torregassa i papagai. I la
tendència es a que cada cop hi ha més pèrdues
– A papagai el tub d’impulsió cal posar comptador d’entrada perquè
pot existir fuita.
Properes actuacions
– Millora de la “T”
– Vaporitzar nucli antic
– Canonada sant Marc
– Gimenells
– Rotonda de l’hostal
– Localitzar problemes amb la valvulització al nucli i substituir
canonada
– Passar Camara per clavegueram carrers mediterrani i Europa
Precs i preguntes
Papagai:
– S’explica que les despeses del pou papagai es divideixen en
parts proporcionals entre sant Jaume (66%) i la bisbal (44%)
– El pou està a sant Jaume
– Al papagai no arriba CAT i no es pot donar aigua des del CAT
*** Ull que al papagai No arriba aigua del CAT , perquè no hi ha
interconnexions amb la xarxa del papagai, però es paga com si
arribés el CAT, cal recordar que hi ha un deute carregat en la part
fixe del rebut que es directament un cost impagat de 208.000€ per
impagament del CAT, que els veïns del papagai paguen sense tenir
accés a aquest volum d’aigua ***
– Bisbal va canviar carrers i allà ha millorat la zona.
I ja na s’ha tornat a convocar cap comissió de control de la gestió del
contracte.
Darrerament es torna a parlar de la gestió de l’aigua i del nivell de fuites que es
molt elevat a dia d’avui (el 60% del aigua que surt dels pous o del CAT, es perd).
Es parla de que no es convoca la comissió de seguiment que era quadrimestral.
Amb tota la informació exposada ena quest informe, podem afirmar que la
gestió que s’ha fet de l’aigua al municipi des de fa 17 anys ha sigut nefasta.
A les conclusions fem resum de tota la informació que hem pogut recopilar i del
que sembla que ha passat en la gestió de l’aigua per mirar d’aportar dades de la
gestió i punts de vista per aquells que vulguin escoltar.
CONCLUSsiONS
El plantejament inicial de realitzar un Pla director per tal d’avaluar la situació de
les xarxa es d’aigua municipals era la base per estructurar tot el que calia fer per
renovar la xarxa, modernitzar-la , optimitzar la gestió dels recursos hídrics i de
pas, a un preu competitiu per al ciutadà del sant Jaume. Però ha passat tot el
contrari.
Des de 2006 que tenim dades del funcionament de la xarxa municipal (20 anys)
fins avui només s’ha reduït el nivell de fuites un 7% , s’ha renovat molt poc la
xarxa i s’ha invertit molt poc en ella. I l’increment del rebut de l’aigua ens situa en
un dels municipis a on el rebut dels més cars de Catalunya i la concessionària
porta molts anys dient que el servei es deficitari i que cal pujar encara més les
tarifes. I ho pot reclamar perquè ho diu el contracte de gestió.
20 anys després tenim una xarxa 20 anys més envellida, que cada cop perd més
aigua i que en qualsevol moment pot anar encara a pitjor; que cada cop tenim
menys recurs hídric (de 4 pous només funciona un ) ; el rebut de l’aigua cada
cop es més car i encara pujarà més i queda clar que no hi ha cap intenció
d’entendre el problema i mirar de solucionar-ho d’una vegada.
El responsable de la situació es l’ajuntament que no ha vist una prioritat en els
recursos hídrics del municipi. I posa en risc el recurs i l’economia del municipi.
Han tingut informació suficient per entendre la importància de l’aigua , i no han
tingut capacitat de gestió , no han pensat en els seus ciutadans ni en cap pagès
ni empresa del municipi. De fet es podria afirmar que tot i que disposaven de tota
la informació, no ha fet el que tenia que fer.
Al 2007 tenia un pla director que ja li deia el que tenien que fer amb cada una de
les xarxes d’aigua amb un 33% de rendiment de la xarxa. Que era centrar-se en
canviar canonades. Cada any fer una inversió en algun tram i anar fent de poc a
poc per arribar al 2030 amb un rendiment dl 80% . La proposta era invertir 2,4M€
en 25 anys (l’últim pressupost municipal supera els 4,2M€)
No només no ha fet res per fer renovacions importants de les diferents xarxes, si
no que va començar endeutant al municipi amb 208.000€ , en els primers rebuts
que es tenien que pagar al CAT per la compra de l’aigua de l’EBRE, afegint en
el rebut de l’aigua aquesta quantitat , fins a finalitzar el contracte amb la
concessionària.
Posteriorment , tampoc va fer res per fer un control de la gestió del contracte i de
l concessionària durant 10 anys, i pel mig , varies pujades de tarifes que també
van repercutir en el rebut de l’aigua . I Aqualia ja anava avisant que el contracte
era deficitari i calia compensar amb més pujada de tarifa. I també van avisar des
de fa molt de temps que cal invertir en la renovació de la xarxa i en solucionar
problemes que ells veuen en el dia a dia de l’explotació del servei. I no s’ha fet
cas. I s’han dilatat en el temps les decisions, els estudis, et, tal i com es pot
comprovar amb la poca informació publica que podem veure a les comissions de
seguiment del 2020 a 2025.
Quan finalment creen una comissió de seguiment del contracte al 2020 (que ja
estava tipificat en els plecs del contracte proposat pel propi consistori al 2009) ,
10 anys després d’inici del contracte de gestió, comencen a parlar de millores
que s’han de fer a la xarxa i en algun pou, perquè creuen que per abaixar el preu
del rebut , el millor es fer una cessió de cabals de la dotació d’aigua a altres
municipis. Quan clarament el problema principal han sigut les fuites. Comprem
aigua al Cat i treiem litres i litres del pou per llençar al subsol , més del 60% de
l’aigua. Doncs el problema no es treure més aigua ,es taponar les fuites. Es de
manual. Renovació de la xarxa.
Sembla que no tenen la capacitat de veure que la situació de la xara es
insostenible, perquè sense el CAT no tindriem forma de tenir aigua. Recentment
l’alcalde a Domenys Radio ha afirmat “ aigua a sant Jaume hi ha i no s’acabarà”.
Per ser justos , no sabem si s’acabarà , però actualment qui alimenta el municipi
no son el pou que funciona, es l’aigua del CAT, que a més es molt més cara que
al que s’extreu del pou.
Els aqüífers sobre explotats, tendeixen a assecar-se i perdre cabal . La única
manera de poder fer una gestió responsable de l’aigua i de reduir el rebut de
l’aigua es reduir fuites. I això s’ha de fer amb un pla d’inversió anual que destini
un mínim del pressupost a millora de la xarxa i que compti amb la recerca de
subvencions per tal d’abaratir costos. I no pas el quart any de legislatura. CADA
ANY UNA INVERSSIO EN CANVIAR UN TRAM DE LA XARXA.
Tot el que no vagi en aquest camí , es continuar fent una mala gestió de l’aigua,
perdre molt de temps , encarir més el rebut de l’aigua i envellir i empitjorar més
la xarxa i agreujar eternament aquest problema. A més d’empobrir més al
municipi. Agreujant la situació que algun dia algun alcalde d’aquest municipi
haurà d’afrontar.
En el cas concret del papagai , cal explicar que del 2010 al 2016 , el papagai va
ser a tots els efectes municipal i no van fer cap inversió . La xarxa es va degradar
encara més del que estava. Tenint un únic pou per abastir tota la xarxa. La dels
carrers que pertanyen a Sant Jaume i la dels carres que ho son de la Bisbal. Amb
manifestament un estat molt crític i amb moltes fuites, que provoquen una
sobreexplotació de l’aqüífer. Sense possibilitat de connexió a cap altra xarxa
d’aigua, posa en perill el subministrament d’aigua POTABLE a aquest barri. Son
actes Irresponsables.
Un cop s’anul·len els actes de recepció, s’ha deixat de banda la gestió d’aquella
xarxa tot i que els veïns han pagat com si visquessin a nucli de sant Jaume,
pagant fins i tot els metres cúbics que disfruta el senyor alcalde a casa seva i
que venen del CAT.
A banda de que han estat anys dient que allò era privat i no es podrà invertir fins
a que es recepcioni, prèvia adequació de la xarxa i els serveis pagant els veïns,
un altra cop. O sigui que a 2026, s’ha d’arreglar la xarxa d’aigua que l’ajuntament
va deixar morir al 2010 per inacció? Comparat el cas de la xarxa del papagai de
la Bisbal, ells si que han canviat tots els carres i ela canonada de distribució
general i fins i tot han regulat pressions. I la seva xarxa funciona millor i el rebut
es inferior al dels veïns de sant Jaume.
Tanmateix i amb declaracions del Regidor d’urbanisme, Marc Palau, al programa
del consistori de juny, a on afirmava que “ al papagai les llums ,els carrers , l’aigua
esta tot fet. Si demà es recepciona el papagai , l’endemà de la recepció estarà
tot igual” Per tant , encara que estiguéssim plenament recepcionats, aquestes
son les inverssions que es faran en el barri de el Papagai de SANT JAUME DELS
DOMENYS.
Si es fa una comparativa amb les inversions que fan els municipis dels voltants ,
tenim casos com Llorenç o la bisbal que només cal fer una recerca al google i
veureu que han estat renovant les xarxes d’aigua . Han sigut responsables
perquè han entès que l’aigua es un be essencial i molt important. Han governat
pel poble. Aquí sembla que el poble comença i acaba a la plaça Joan Roig, 2
Que s’ha fet des de l’ajuntament de Sant Jaume en comparació a sant Jaume ….
res.
Si analitzem políticament la gestió de l’aigua, comença amb la externalització del
servei feta per Martí Ventura la 2009. I Magí pallarès sempre ha dit que l’aigua la
gestiona una empresa per culpa de Martí Ventura. Però qui realment ha tingut
que gestionar el contracte de l’aigua i ens ha dut a situació actual ha sigut ell o
gent del seu partit o derivats. Tot i que hi ha hagut governs d’ERC i els regidors
de l’aigua han sigut d’ endavant sant Jaume , i per tant la gestió sempre ha caigut
en convergents o en endavant sant Jaume (que es de la mateixa orbita política
o com a mínim ambdós partits venen de l’extinta CIU). I a banda de l’opacitat en
la gestió (que també es recurrent) , no s’ha fet res (o s’ha fet molt poc) per a
millorar la xarxa i el seu bon funcionament. S’ha governat d’esquenes a les
necessitats del poble en el cas de l’aigua .
Que cadascú tregui al lectura que vulgui però les dades publicades aquí es
poden comprovar a la web del portal de transparència i treure les seves pròpies
conclusions. Esperem que els polítics municipals comencin a entendre la
gravetat de la situació de l’aigua i comencin a treballar plegats (independentment
del color polític) per gestionar un be de primera necessitat i que marca el
benestar de les famílies, empreses i agricultors del municipi. Mai oblidem que
els polítics electes son SERVIDORS PUBLICS i treballen per a nosaltres.
